Per aquells que entenem (o volem entendre) l’arquitectura com una  extensió de la vida humana, i per tant, quelcom viu, dinàmic, canviant, EFÍMER… Cedric Price és una referència necessària.

Arquitecte anglès del segle passat, la base i fonament del seu treball eren la IMPERMANENCIA i la CADUCITAT. En la modernitat, el canvi constant era essencial d’assumir per l’arquitectura; així com tenia un inici, tenia un final, i dins aquesta vida útil i limitada, el canvi jugava un paper clau en l’ADAPTABILITAT de l’ús i l’espai pels usuaris. Fernando Jerez Martin, a la seva tesis “Estrategias y incertidumbres”, defineix les quatre qüestions claus per Price:

– DURABILITAT DESIGUAL de materials i sistemes tècnics.

– OBSOLESCÈNCIA DE L’ÚS; d’activitats i mobilitat de les persones relatives a aspectes operatius.

– VESSANT VIRTUAL, referida a la informació i al temps com components culturals fonamentals.

– el paisatge en ALTERACIÓ PERMANENT.

Contemplava de tal manera el procés complet, que els seus projectes incloïen el projecte d’enderroc (literal; en el projecte de InterAction Center, a kentish Town, amb la planimetria de construcció adjuntava la de demolició); quan l’edifici perdia la seva RAÓ DE SER (i això arribava tard a d’hora), era essencial el desmantellament per a tornar a començar. EL CANVI com a ítem essencial. En aquest aspecte, fou l’únic arquitecte membre del Institut Nacional de Contractistes de Demolicions.

  • Contemporanis

Proper a les idees dels seus contemporanis Archigram (ambdos deixebles de Buckminster Fuller, uns més futuristes rossant la ciència ficció, Price sempre amb una aproximació més realitzable), trobem molts paralel·lismes al treball de Yona Friedman. La “Spacial City” (Ciutat Espacial), era una ciutat mòvil, flexible i variable; un macro-sistema modular que permetia el creixement-decreixement, i la intervenció directa de l’usuari en aquest procés. O el projecte de Constant de la “New Babylon”, un nou teixit superposat a la ciutat existent (com la de Friedman), una utopia social construida per a “l’Home Ludus”, basada en l’experimentació, el joc i l’adaptació constant de l’entorn a necessitats i voluntats; l’home, ara nòmada, es dedica a la constant creació (en el sentit més artístic).

“Nueva Babilonia no se detiene en ninguna parte, puesto que la tierra es redonda. No conoce límites ni fronteras, puesto que han dejado de existir las economías nacionales, ni colectividades, puesto que toda la humanidad es fluctuante. Cualquier lugar es accesible a todos y cada uno de los individuos. […] Cada cual cambia de lugar cuando quiere, y va adonde quiere. La vida es un viaje sin fin a través de un mundo que se transforma con tanta rapidez que a cada instante parece distinto.”

Constant, New Babylon

Proposta de Yona Friedman, Spacial City

Proposta de la New Babylon, de Constant

En els projectes citats de Friedman i Constant, la tecnologia juga un paper fonamental en la (possible) realització d’aquests projectes. Així també per Price, que entenia la tecnologia com una eina potent i transformadora, capaç d’assumir i donar resposta als reptes que aquesta nova arquitectura plantejava. Les estructures del món industrial, més simples i lliures, oferien unes possibilitats espacials i tècniques enormes. Grans llums que permetien i fomentaven una arquitectura sense condicionals mentals o espacials, extraient i descontextualitzant així sistemes, peces i estructures senceres per a nous usos no planejats.

  • La incertesa calculada

Si cal, però, destacar algun concepte de Cedric Price és la INCERTESA CALCULADA. Dins el plantejament d’un marc general efímer (recordem, l’edifici té inici i final des del principi), que ha de contemplar la capacitat del CANVI en la seva raó de ser, com es dissenya? Clarament, Price era antagonista al planejament, que zonifica usos, determina activitats i fixa espais. La planificació absoluta NO EXISTEIX, no es pot predir el devenir de l’usuari. Per tant, cal PLANEJAR la INDETERMINACIÓ, entenent dos nivells d’intervenció bàsics:

– ESTRUCTURAL: indeterminació en relació als canvis en l’edifici, ja sigui per obsolescència o degradació material, canvi d’ús general, ampliació i reducció.

– ÚS: indeterminació en el grau de llibertat de l’usuari, com aquest(s) interactua amb l’entorn construït, amb quins mitjans i de quina forma.

Per tant, el bon planejament o disseny és aquell que contempla una infraestructura prou oberta perquè edifici i usuari es puguin adaptar a l’entorn, necessitats i ús constantment, alhora que mai perden la seva raó de ser ni la seva capacitat de funcionar correctament.

  • Del Fun Palace al InterAction Center

La proposta que recull millor la forma d’entendre l’arquitectura de Cedric Price és el projecte (no realitzat) del Fun Palace, dissenyat conjuntament amb la directora de teatre Joan Littlewood entre 1961 i 1972. Bàsicament i com el seu nom indica, era el “palau de l’entreteniment”, un macro-escenari de somnis on l’usuari es converteix en actor d’una gran representació col·lectiva, que podia acollir fins a 55.000 persones.

El projecte estava compost per unes mega-estructures, torres i gelosies metàl·liques que cobrien grans llums i que permetien alliberar un gran espai on esdevenir el gran espectacle de cultura i oci canviant. S’associaven a torres d’andamis, però realment Price reconeixia la importància de les estructures de drassanes com a referència. El Fun Palace, doncs, recull tecnologia industrial de construcció naval, per aplicar-la a un edifici cultural.

Drassana del Titanic – Proposta del Fun Palace

L’enorme espai alliberat permetia generar connexions, rampes, nivells, sostres… Uns macro-pòrtics estructurals que permetien la creació d’una inestabilitat programàtica en l’edifici, amb elements mòbils, retràctils, ampliables i desmuntables. La consolidació final d’una teoria, que, com no podia ser, tenia una data de caducitat prèvia. Dissenyat per ser aixecat en una zona industrial, l’edifici tenia una vida útil de 10 anys, quan seria desmuntat per deixar pas a nous projectes i idees. Una oda a l’EFEMERITAT.

Fun Palace_2Fun Palace_3

El seu homenatge al somni projectat del Fun Palace qui si va veure la llum va ser l’InterAction Center, un centre d’art i cultura de barri a Kentish Town, Londres. Una versió reduïda del projecte imaginat; utilitzant sistemes convencionals de catàleg com gelosies, finestres de caravana i contenidors, el projecte, a partir d’una estructura principal pesant però d’enorme senzillesa, generava diferents ambients, espais i possibilitats. El lloc era un espai de creació, trobada i cultura, i com a tal havia de respondre a l’adaptabilitat incerta i imprevisible que tant obsessionava a Price. L’edifici, casi com un reconeixement a les seves teories, va ser derruït el 2003, després de 20 anys d’ús, abans que Price morís el mateix any.

“Como soy una persona generosa de intelecto limitado, me gusta pensar que en el InterAction podrán divertirse y también trabajar hasta el infinito todas esas personas a las que les gusta este tipo de intercambio. Existe la posibilidad de expansión del edificio en las zonas inacabadas y los lados. Lo que me gusta es que este edificio no sea la imagen de un futuro potencial sino que está ya exigiendo que la gente lo manipule”.

Cedric Price

Imatges del InterAction Center

  • Influències

Si en algú del panorama arquitectònic actual podem observar-hi traces de la filosofia i el treball de Cedric Price són en la parella francòfona Lacaton&Vassal. Amb una filosofia basada en la senzillesa i l’economització de recursos (no d’espai), darrere el treball del despatx francès trobem molt de Price; l’espai extra.

Així doncs, Lacaton&Vassal recorre a estructures molt sistematitzades o que provenen directament del món industrial per adaptar-les i re-configurar-les per nous usos, ja sigui des d’habitatge a equipaments – estructura de formigó format pàrquing, com en el projecte de l’escola d’Arquitectura de Nantes o el Palais de Tokio, o l’ús de l’hivernacle o dels sistemes que se’n deriven, recorrent en tota la seva obra-. Una des-contextualització de sistemes propis del món de la enginyeria que ja hem vist realitzada per Price.

Aquesta racionalització de recursos permet afegir al programa més espai del previst; no busca, per tant (que també), reduir el pressupost, sinó afegir una sèrie d’espai extra, relacionat amb el programa però NO DETERMINAT. Aquest extra, que es troba (semi) climatitzat, permet múltiples activitats i usos, i per tant, el que el defineix és precisament l’ús que s’exerceix en cada moment per cada usuari. Aquest espai pot ser un espai annex a un habitatge, i que la multiplicitat d’usos pugui tenir un caràcter més estacional, com la Maison Latapie (Floriac, 2009), o que sigui el seu canvi diari d’ús segons usuaris, necessitats i voluntats que contínuament el defineixen, capa rere capa, com a l’Escola d’Arquitectura de Nantes (2009), on plantegen espai programat / des-programat.

“Sentimos que en la actualidad una de las necesidades de las personas es más libertad, al menos en términos espaciales. Desean evitar las constricciones y sentimos que si les entregas más posibilidades a los habitantes ellos lo agradecerán, porque así pueden desarrollar su propia libertad. En este sentido, la modernidad es interesante porque, según nuestra interpretación, no existen territorios fijos, no hay funciones fijas en un espacio. Así, puedes imaginar cómo moverte fácilmente en el espacio, pero para hacer eso este tiene que ser mayor que lo mínimo.”

Anne Lacaton

Maison Latapie, Lacaton&vassal

Escola d’Arquitectura de Nantes, Lacaton&Vassal

  • Bibliografia:

– Jerez Martin, Fernando: Estrategias de incertidumbre. Sistemas, maquinas interactivas y autoorganización. Tesis Doctoral. ETSAM, 2013.

– Constant: La Nueva Babilonia. Gustavo Gili, 2009. Barcelona

– Lacaton, Anne y Vassal, Jean-Philippe. Actitud. Gustavo Gili, 2017. Barcelona.

– Oreggioni, Luis. Lo uno y lo múltiple. Inter Action Center. Cedric Price, estudio del proyecto y el edificio desde la idea de free-space. Seminario de Doctorado, Universidad Nacional de la Plata, 2014.

– Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. Gustavo Gili, cuarta edición ampliada, 2014. Barcelona.

  • Enllaços web d’interès:

– Arqueologiadelfuturo.blogspot.com: 1972/1977 INTERACTION CENTER [Cedric Price] Hibridación de programas / Flexibilidad / Componentes compatibles como opción de futuro.

http://arqueologiadelfuturo.blogspot.com/2011/02/19721977-interaction-center-cedric.html

– Hacedordetrampas.blogspot.com: Potteries Thinkbelt de Cedric Price.

  http://hacedordetrampas.blogspot.com/2010/10/potteries-thinkbelt-de-cedric-price.html