ETSAV_DEBATS

Ressenyes d’un Pensament Col·lectiu

Ahir es va iniciar a l’ETSAV un cicle de 5 debats que durarà fins al maig on es busca parlar sobre les inquietuds col·lectives, on compartirem, discreparem i aprendrem entre totes. Amb el títol “Futurs i Arquitectures” ens proposem posar en crisis tota la realitat coneguda (dins d’un marc concret relacionat amb l’arquitectura) a partir de blocs temàtics definits en primer lloc per l’organització i “democratitzats” en el primer dels actes.

Les sessions seran de marcat caràcter participatiu, un fet que es potencia amb la desjerarquització de l’espai on es duu a terme el debat. D’aquesta manera, es crea una comunicació més horitzontal on es desvincula el paper de professora, estudiant o qualsevol prejudici per convertir-se en part d’un col·lectiu amb ganes de dialogar.
La primera sessió ha tingut un caràcter introductori on l’equip s’han plantejat els quatre camins cap als quals s’orientarien les sessions (Arquitectures i Societats; Futurs i Formacions; Arquitectures i Professions; Futurs i Generacions) i s’ha obert la possibilitat de discutir sobre si es tractava d’uns temes adequats i quin havia de ser el format de discussió. D’aquesta manera totes les decisions verticals que s’han près, també les de Rusc, es discutien i es posaven al servei de totes les persones en participació. De la verticalitat a l’horitzontalitat.

DSC00323-001

Cada sessió comptarà amb la presència de persones convidades que ens aportaran la seva pròpia visió però que, a la vegada, ens faran posar en dubte i qüestionar les idees que vagin sorgint. No funcionaran a mode de referència, ja que podríem caure en jerarquia de paraula, sinó més aviat com a instigadora de conflicte (entenent conflicte com a oportunitat de debat).
Ha sorgit la necessitat de convidar persones pertanyents a altres àmbits que no fossin purament arquitectònics així com sociòlogues, antropòlogues… per tal d’enriquir els debats amb una major varietat d’opinions i un punt de vista més crític sobre els temes a tractar, ja que entenem que no són “arquitectònics” sinó polítics (entenent política com a accions i reaccions de la vida diària).

DSC00332.JPG

Pel que fa al format de debat, es planteja un espai de reflexió personal prèvia, de manera que aquest es construeix sobre unes bases sòlides i argumentades. Volem que les escoles d’arquitectura s’omplin d’inquietuds però també de solucions i, sobretot, de preguntes. Fomentar el pensament crític.
Tal i com ha comentat el professor Enric Massip, que ha presentat el seu llibre TC EMBA 2005-2015, “serà un espai on venir a parlar d’arquitectura, a discutir-la i a construir-la”.
El debat ha arribat a un interessant punt quan ha sorgit una pregunta encarada cap a les estudiants: Què vol la vostra generació? Després de respostes i derivacions entenem que no tenim un punt 0, unes bases clares amb les que partir, motiu pel qual trobem essencials aquests espais d’intercanvi d’opinions. Sabem que volem desjerarquitzar l’arquitectura, eliminar els prejudicis elitistes que acompanyen la “figura” de l’arquitecta.

DSC00329.JPG

Però, en quin moment apareix el conjunt de paraules “figura de l’arquitecta”? Cal que aquesta “figura” desaparegui com a tal? S’ha esmentat que “Una arquitecta és una arquitecta, i punt. De la mateixa manera que una fornera és una fornera tot i que es pugui arribar a convertir en una figura”. Afirmació molt qüestionable i, de totes maneres, molt matitzable.
Segurament aquesta idea parteix d’una sèrie d’arquitectures que s’han vingut construint i que es podrien anomenar arquitectura de concursos. Estem parlant d’edificis no adequats però no pel que respecta a l’arquitectura sinó al sistema. Un espiral en el que ens hem vist inmerses que genera una resposta concreta que per moltes persones presents en el debat era discutible. Formats formals, icònics, sense relació contextual… No es creu que sigui un problema de la firma o el paper de l’arquitecta, sinó d’una conseqüència evident de l’exposició continuada a un sistema neoliberal on es posa per davant l’èxit econòmic individual que la preocupació social col·lectiva.

DSC00336

DSC00338

Un dels únics acords als que s’ha arribat (i això és positiu! No busquem respostes, repetim, sinó moltes preguntes) és que per tirar endavant és essencial mirar endarrere. Cal crear una pròpia tradició per tal d’evolucionar i no cometre els mateixos errors.
Posar en crisis el que existeix, llegint autors amb una actitud crítica vers la seva arquitectura coetània així com Christopher Alexander i John Habraken als anys 70. Construir una opinió sòlida i elaborar una resposta ferma i conscient.
Perquè està clar que a les escoles d’arquitectura continua present una certa desconnexió amb la realitat que hem de trencar. I aquesta és la nostra oportunitat.

DSC00339.JPG

DSC00337.JPG

DSC00344

 

Seguim treballant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s