I BONPASTOR?

REPENSANT BONPASTOR, ARQUITECTURA SOCIAL O GENTRIFICACIÓ?

Davant de la publicació per part d’Ada Colau (com alcaldessa de Barcelona) d’ahir a la nit Rusc només podia anunciar alegria! Alegria per un nou model de ciutat, noves inversions socials, solucions a problemes reals, moviment en compra-venta de pisos buits per part de l’entitat pública… tot sembla positiu per la política i la societat. Però… realment és tot tant bonic?

Aquí l’article compartit per Ada Colau a les xarxes: Article “el Periódico”

Com a totes les monedes aquí també hi ha una creu.

Quan vàrem arribar a Bonpastor, fou des del Besòs. Un migdia que, tot i ser d’hivern, era ben càlid. Potser degut a la bona sort del dia o al possible canvi climàtic. Se’ns presentava un espectacle entretingut… Les gavines barallaven el pa que queia des del pont peatonal.

12736667_10207520610807196_721891133_o

12755027_10207520610887198_403331056_o

Potser idíl·lic. Però, alhora, és l’únic eix de connexions a peu entre el barri del Bonpastor i els nuclis urbans més propers (Sant Adrià i Santa Coloma de Gramanet).

.

Si ens situem en el plànol, Sant Andreu és un districte de l’est de la gran metròpoli (Barcelona), per sobre la sortida de la Gran Via i sota el nus de la Trinitat. Està format per 7 barris, entre ells alguns molt lluitadors i moguts socialment i amb un passat històric purament industrial.

En el cas del barri en el que ens centrem avui, la seva consciència obrera inherent, obvia en qualsevol barri destacat per l’explotació de capital humà, pot venir deguda, simplement, a la seva condició migrant del sud d’Espanya, potser per la conseqüent marginació lingüística, económica i, en definitiva, sociocultural, o la situación laboral en el sector de producció. Els factors psicològics i antropològics  se’ns escapen una mica entre els dits i no voldríem pas aventurar mitges-certeses.

Als motius, de totes maneres, els manca rellevància quan parlem dels retorns que han tingut. Entre ells una dura lluita anarquista molt castigada per la dictadura franquista. En paral·lel a tota la costa oest del Besòs, en particular La Mina.

Eren (són) barris perifèrics sense importància institucional on s’escombrava “el que sobra” de la ciutat. Bonpastor, en concret, pertany a un pla urbanístic del 1929. I per què és important la data? Per un esdeveniment a escala mundial. L’Exposició Universal a Barcelona. Aquesta “excusa” (que esperem., ningú es cregués) va permetre la planificació de nous barris per acollir les persones barraquistes de Montjuïc. Emplaçament destinat a l’acte en construcció.

Segons l’estudi d’Stefano Portelli, però, la major part d’habitants del barri provenien de barris com Sant Andreu, el Poblenou o el centre de la ciutat. Això demostra una segona onada migratòria, degut a l’augment de cost de vida en barris consolidats, al rebuig social rebut des de la primera onada…

Anomenats, pejorativament, “barris de cases barates” se’ls estigmatitzava i condemnava a ser l’abocador de Barcelona. A més del nom, que no deixen de ser només paraules, la realitat de la seva construcció directament amb materials sobrants de l’exposició feia aflorar aquesta etiqueta “barata”.

Entre aquests barris hi ha Bonpastor, Can Peguera (al nord del Turó de la Peira) i Ramón Albó (avui inexistent).

paisaje%20sin%20mano%20peque

Així doncs ens trobem amb una realitat histórica brutal. La qual hem hagut de matitzar per entendre’n la situació actual. Però no s’hauria pas d’agafar aquest preludi com un acte de compassió paternalista. Sols intentem explicar tot el conflicte latent que ha viscut el barri per entendre com, per molt ridícul que pugui semblar a primer cop d’ull, el teixit urbà ha aconseguit absorbir-lo. I no sols això! Ha permès generar un sentiment col·lectiu molt ben cohesionat. Segurament sigui degut a l’estructura urbana “porta a porta”, entesa com a edificacions de planta baixa on la relació entre persones és directa. Aquest contacte constant, sumat a la condició de rebuig, és la base d’un barri amb indicatius de ciutat jardí ideal. On la plaça del poble s’extén fins les sales d’estar, les cuines i, per què no, els lavabos. Funciona al marge de la ciutat, que queda lluny amb la seva modernitat, però també amb els prejudicis, el control i les categories… (parafrasejant Stefano Portelli)

El pla urbanístic afecta, precisament, aquest element unificador i d’estructura relacional, les cases. Canviant la “casa del poble” a cota de carrer per l’alçada de blocs repetits, la vida de la plaça per la impersonalitat i desconfiança. Arriba la ciutat, la individualització, fragmentant el barri en privacitats i espais públics buits. Amb ella la mort de Bonpastor com es coneix fins ara. Afegint, a més, el conflicte de l’accés a la nova vivenda que, evidentment, no és gratuïta. Cal una inversió inicial que oscil·la entre els 50.000 i els 100.000 euros, no a l’abast de tothom… una segura gentrificació, amb la conseqüent estratificació social i econòmica. És a dir, l’expulsió de la classe “baixa” (econòmicament parlant) cap a barris perifèrics, altre cop, per córrer, en les properes dècades, la mateixa situació que debatim avui.

1316025258-svarquitectura-bon-pastor-alzado-santiago-vives

La qualitat dels nous pisos socials és innegable (de moment). A nivell de salubritat, llum, aire, espai… en comparació amb les actuals “cases barates” el guany en qualitat de vida pot ser un gran punt a favor. És per això que l’associació veïnal (que representa una amplia majoria del barri) es va posicionar a favor del pla del 2004. Tot i això una força de pressió impulsada pels “Avis del barri” rebutjava l’acció, titllades de nostàlgiques i somiadores, les persones contràries al pla han estat en conflicte constant en la seva propia casa. Fracturant el barri entre el “sí” i el “no”. Citant textualment persones del barri:

“Antes éramos casi familia, ahora ni nos saludamos por la calle”

Aquesta reestructuració urbana que tants punts positius sembla aportar a Barcelona i a la ciutadania té una cara fosca que afecta la vida i la cohesió social de persones sempre marginades culturalment. La premisa de crear habitatge social és important, però com afecta a les persones? Quina repercussió social es donarà? Potser sols interessen els números…? Realment és l’opció més favorable?

Aquesta entrada busca encendre el pensament crític de qui ho llegeixi. Filtrant les notícies i buscant nous punts de vista, debatre i qüestionar les accions per créixer en col·lectiu.

.

Repensant Bonpastor. Vídeo explicatiu del context (1:31 minuts)

.

Nosaltres, des de la nostra condició d’estudiants, ens estem formant, i de ben segur que no tenim les respostes encertades, però convidem a la reflexió i estudi de tot el que ens envolta. D’aquesta manera us deixem un document PDF de lliure descàrrega titolat:

“Repensar Bonpastor: una intervención multidisciplinaria independiente en un barrio afectado por la transformación urbanística”

És un treball d’estudi sociocultural de l’antropòleg Stefano Portelli. Persona la qual ha viscut molts anys de la seva vida al barri del Bonpastor i que posa sobre la taula informació vital per entendre la realitat del barri. Nosaltres n’hem fet un petit incís però recomanem molt llegir l’estudi. Aquí l’arxiu:

Repensar Bonpastor

Sabem que és un tema complex. No ho prenguem com un article de protesta, simplement complementem la informació donada pels mitjans de comunicació que, creiem, és parcial i insuficient.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s