“Digues-me (car ets tan sensible als efectes de l’arquitectura), no t’has adonat, tot passejant per aquest poble, que d’entre els edificis que el formen, els uns són muts, uns altres parlen, i d’altres, per fi, els més rars de tots, canten?

-No et pensis que sigui llur emplaçament, ni tan sols l’aspecte general, allò que els anima fins a tal punt o que els redueix al silenci. Resulta del talent del constructor, o del favor de les muses.”

Eupalinos o l’arquitecte, P. Valéry

Paul Valéry defineix perfectament el propòsit d’aquest apartat. Busquem transmetre el que suposa sentir l’arquitectura, però no qualsevol, ni sempre. Percebre’n l’esperit, aquesta atmosfera que envolta i pertany a l’obra i la converteix en quelcom més, en una sensació íntima de contacte amb l’essència més profunda, inherent a tota construcció projectada amb els ulls de l’ànima.

Anirem pensant i parlant d’espais que representin aquesta “aurea”, uns clàssics, altres actuals, però tots ells arquitectura d’essència.

William Turner

Sunrise with Sea Monsters, Joseph Mallord William Turner